La Companyia construeix intel·ligències que pensen, decideixen i actuen. I decideix fins on arriben.
Cada època té la seva infraestructura decisiva. El ferro, el vapor, l'electricitat, el càlcul. La d'aquesta època és la intel·ligència artificial, i la Companyia hi treballa com qui aixeca una obra pública: per durar, per escalar i per pertànyer a qui la construeix.
La recerca de la Companyia no es mesura en articles. Es mesura en sistemes que funcionen sols, de nit, a escala, sota una autoritat que no negocien.
Màquines que raonen, actuen i aprenen sota el control de la Companyia.
Intel·ligències que reben un encàrrec, el descomponen, deleguen i el compleixen. De nit, en paral·lel, sense ningú que les vigili.
Models que planifiquen, dedueixen i corregeixen el seu propi rumb. La Companyia mesura el raonament, no la seva aparença.
Identitat, entorn i autoritat per a cada intel·ligència. El límit no és una instrucció al model. És una llei del sistema.
Mons computacionals complets on les intel·ligències s'entrenen, competeixen i fracassen abans de tocar el món real.
Models generatius on ningú no els espera. Un transformador sencer en un processador de vuit bits, sense servidor i sense xarxa.
Retroacció, control i comunicació entre persones, màquines i institucions. Qui controla el bucle, controla el resultat.
Les intel·ligències de la Companyia s'executen sobre Praxis. Una classe d'agent es declara una vegada i es compila en una política que el nucli fa complir. El model no la pot llegir, discutir ni ampliar.
PraxisLes màquines pensaran. Per a la Companyia.
GCCC/REC/0001Els resultats que la Companyia decideix fer públics es dipositen a l'arxiu, amb número de registre.
Consultar l'arxiu